Menu Close

Tres dies de tardor

Els passats dies 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre van ser molt especials, vam reviure sensacions d’ara fa un any i en molts moments vam recuperar l’esperit d’aquells dies que en David Fernàndez va plasmar tan bé amb la frase “volent ser república vam aprendre a ser poble”.

Vam començar amb el dissabte 29 quan molta gent va respondre a la crida que es va fer des de l’acampada de la plaça Sant Jaume i que va ser seguida per moltes entitats a respondre a la provocació del sindicat policial Jusapol que, sota l’engany d’una pretesa reivindicació laboral -que no tenia cap sentit dirigir-la a la Generalitat- amagava la intenció d’homenatjar els criminals que van venir a pegar-nos l’1 d’octubre del 2017. Aquesta humiliació no podia quedar sense resposta i el poble va respondre a la crida.

Des de ben aviat la plaça de Sant Jaume es va omplir i la policia va obligar als organitzadors a canviar l’itinerari. De tota manera es van produir unes càrregues per part dels mossos totalment desproporcionades i fora de lloc. Ja va essent massa freqüent que sempre carreguin contra el bàndol independentista i els que provoquen la violència per allà on passen en surtin ben parats.

El diumenge va ser un dia d’homenatge als col·legis electorals de l’1-O. Es van organitzar centenars d’actes a molts centres de votació de Catalunya. Al nostre districte es van fer activitats diverses en molts centres durant el matí i a la tarda, organitzat pels CDR dels barris amb la col·laboració de l’Assemblea, es va fer una rua pels centres Escola Projecte, Escola Infant Jesús, Departament d’Ensenyament, llegint el manifest, i deixant flors als diferents punts del recorregut. Es va posar a la majoria de centres una placa commemorativa amb el lema ‘aquí vam votar, aquí vam guanyar’. Es va acabar a la Casa Sagnier on es va fer un recital de poesia i música i es va projectar un vídeo sobre el primer d’octubre en el marc d’un sopar popular. També hi van participar dos dels observadors internacionals dels que van venir a verificar el referèndum ara fa un any i vam tenir la sorpresa de la presència del MHP Quim Torra.

El dilluns les mobilitzacions en record de l’1-O van començar ben aviat amb manifestacions a tres punts de Barcelona per part dels CDR. Els estudiants es van concentrar després a la plaça Universitat i van baixar fins a Sant Jaume. Per la tarda s’havia convocat una gran manifestació per part de la plataforma 1 Octubre 2018 que aplega vàries entitats com ANC, Òmnium, CDR, Súmate, ACDC, ADICs, partits, sindicats, estudiants i moltes més organitzacions sectorials.

Una part important dels manifestants un cop arribats a la plaça Urquinaona varen baixar per Via Laietana fins a la sinistra comissaria de policia on hi van patir tortures molts demòcrates durant la dictadura i els primers anys de “democràcia”. El gruix de la manifestació va acabar al Parlament on també es va viure un capítol surrealista amb intervenció final dels mossos. Primer es van enretirar, després la gent va treure ordenadament les tanques i va avançar cap a les portes del Parlament. Després de certa tensió es van acabant posant enganxines a les portes i després es va desconvocar l’acte. Quan ja s’estava acabant va ser quan van intervenir els mossos fins i tot fent volar baix l’helicòpter fer aixecar polseguera.

En aquest vídeo d’un reporter de la República es pot seguir els esdeveniments.

Tot aquest episodi va ser aprofitat pels mitjans unionistes i alguns de nostrats per acusar la manifestació d'”assalt al Parlament” el que va ser una manifestació, sí, pujada de to i expressant indignació però en cap cas va ser violenta.

El que va quedar clar en aquests tres dies és que la gent hi és, més indignada i reivindicativa degut la paràlisi, indefinició i l’incompliment de fer realitat la República guanyada el primer d’octubre. La gent té tot el dret a expressar el seu descontentament amb els polítics si aquests no compleixen el que van prometre. I hem de mantenir i de moment s’està mantenint, el caràcter pacífic de les nostres manifestacions. Una cosa és que augmenti la tensió, l’altra que es parli de violència.

Aquest retrobament amb el carrer, aquest augment del nivell d’exigència de la gent i aquest intent de confusió interessada amb la pretesa violència que se’ns atribueix van estar molt ben expressats en sengles articles d’en Vicent Partal i la Marta Rojals després d’aquests tres dies intensos.

Un parell de vídeos en anglès sobre el primer aniversari de l’1 d’octubre de Catalan News-Agència Catalana de Notícies i de la BBC per difondre arreu:

 

 

Exhaustiu informe de la Generalitat sobre la repressió del referèndum del primer d’octubre:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *