Menu Close

No dir la veritat

per Capital Letter

Vivim en una situació d’indigència intel·lectual de proporcions immenses. Els polítics d’ambdues bandes viuen instal·lats en la mentida i la simulació, permanentment gesticulant i bastint un discurs irreal sobre castells de paper.

Per part catalana, es parla de seguir construint la república obviant que mentre no es desactivi políticament l’avantatge de la força militar i policial de l’Estat, no hi ha cap possibilitat ni recorregut de la República catalana. Ara per ara, la república és fer volar coloms. Ja hem vist prou clar que les garanties i llibertats públiques que se li suposen a la democràcia espanyola no són cap obstacle, doncs sota l’altar de la unitat de la pàtria qualsevol principi democràtic i llibertat política és sacrificable. La unitat està per sobre.

Per tant, seria desitjable que la classe política catalana independentista parlés clar per una
vegada i deixés de fer jocs de mans amb el discurs polític. PP i PSOE-PSC, i Ciutadans no diguem, han demostrat abastament que comparteixen principis democràtics prou febles per ésser subordinats a una idea centralista i centralitzadora d’Espanya, i que no els dol utilitzar la força de l’Estat per aturar  l’autodeterminació de Catalunya.

Així doncs, si us plau partim d’aquesta realitat i parlem clar a la gent de com es pot construir una alternativa basada en la pressió política, pacífica i democràtica, que inhabiliti el recurs habitual a la força de l’adversari. No és impossible.

L’unionisme, entenent com a tal l’acció més o menys coordinada de Govern espanyol, PP, PSOE i Ciutadans, amb tot l’entramat institucional de la justícia, les altes institucions de l’Estat, sindicats, exèrcit i fins i tot l’església, han enganyat sistemàticament la seva feligresia amb el discurs, aclapadorament repetitiu, del respecte a la Llei. Ja hem pogut tastar la veritable qualitat de la seva idea d’observança de la llei, que han vulnerat manta vegades quan la situació ho ha requerit.

S’ha fet del tot evident que la seva llei rau en la prepotència, una posició d’avantatge sustentada en última instància per la força militar i policial. I han comptat amb el suport inestimable de la justícia espanyola, per suposat, que ha estat en primera línia quan ha tocat perseguir polítics independentistes, vulnerar llibertats polítiques i cometre tota mena d’il·legalitats en els processos penals en curs. Els sistemes judicials europeus ja van donant compte d’aquests excessos. La justícia espanyola va fregant el ridícul en aquesta boja cursa per castigar als promotors del referèndum, el que no impedeix que els polítics unionistes segueixin defensant les actuacions judicials i els arbitraris empresonaments “por haber vulnerado la ley”.

Corejats per la premsa groga madrilenya, la política espanyola encara no ha passat pantalla del mantra del cop d’estat, el súmmum de l’absurd, un atemptat al sentit comú que persones d’allò més intel·ligents i assenyades han defensat impertèrrites, impasible el ademán. I tot això va calant en una població espanyola que, molt acostumada a l’agressió catalanofòbica, accepta de bon grat el cúmul de mentides hiperbòliques sense qüestionar-les. I el que és pitjor, la gent sensata i de bona fe que intueix la magnitud de la manipulació no gosa aixecar la veu, callen i atorguen, en una mena d’exercici de supervivència per no enutjar els bàrbars. O què us creieu, que només a Catalunya hi havia autocensura? El nivell de cinisme de la política espanyola és colossal, com diria M. Rajoy.

L’única realitat, transversal i omnipresent, comuna a l’Estat espanyol i Catalunya, que val per unionistes i sobiranistes, hiperventilats independentistes i ultradreta espanyola, tercera via o CDRs, és aquella a la  que ningú (o quasi ningú) fa referència directa o indirecta ni admet de forma clara. I la seva formulació és ben simple:
Si no fos per la policia i l’exèrcit espanyol, Catalunya seria avui independent.

1 thought on “No dir la veritat

  1. JORDI BALBASTRE SERRET

    Ha estat el poble Català els que s’ha posat dempeus cansat de viure de genolls, i serà el poble català el que ho acabarà. És veritat, la força bruta s’ha utilitzat contra nosaltres i els nostres polítics – sorgit del poble – no tenen cap poder. No volem sacrificis personal, presó O exili, volem efectivitat. Amb amenaces O sense elles posem la república en marxa. Algú es pensava que sortiria de franc? Dons no, hem de pagar un preu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *