Menu Close

La Unió Europea gira l’esquena als seus valors fonamentals i denega els escons a diputats del Parlament Europeu elegits

Prof. Dr. Axel Schönberger (Alemanya) Article aparegut a l’Unilateral.cat

És un escàndol sense precedents en la història de la Unió Europea, que representa un trencament amb la manera d’entendre la democràcia que fins ara havia tingut Europa. El president del parlament Europeu, Antonio Tajani, denega a tres dels diputats, elegits a Catalunya per al Parlament Europeu, veu i vot en aquesta institució, encara que la seva elecció havia estat publicada reglamentàriament al BOE espanyol! Si aquesta decisió es mantingués, el nou elegit Parlament, per tota la durada de la legislatura, no podria considerar-se com a democràticament legitimat!

Gairebé 2.300.000 electores i electors (*) han donat el seu vot al president català legítim Carles Puigdemont, a l’igualment legítim ministre del seu govern —destituït per Espanya, vulnerant el dret constitucional espanyol— Toni (Antoni) Comín, i el legítim ministre d’Economia i Finances i vicepresident de Catalunya, Oriol Junqueras, i els han elegit per al Parlament Europeu amb el seu vot convincent. Com a conseqüència i des de la seva elecció, els tres nous eurodiputats gaudeixen d’immunitat, cosa que Espanya nega rotundament.

Ja després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017, forçades il·legalment per Espanya, aquesta va demostrar com es pot contrarestar, amb males trampes jurídiques i amb desvergonyides vulneracions del dret, un resultat electoral democràtic que desagrada a les classes dominants. A un candidat que havia de ser elegit com a president de Catalunya (Jordi Sànchez) no se li va permetre (en contra d’un clar requeriment de l’ONU) fer efectiu el seu dret electoral passiu ni se’l va deixar sortir de la seva «presó preventiva» de manera que no va poder ser elegit; un altre candidat va ser empresonat un dia abans de la seva prevista elecció en el càrrec de President de Catalunya, se li va denegar la possibilitat de participar com a diputat en les sessions del Parlament català i de, com era previst, ser elegit com a President. No ha de ser el poble català, sino evidentment els polítics i jutges espanyols els que puguin decidir qui governa la que «de facto» és la colònia espanyola més rica des que ara fa poc més de tres-cents anys la va sotmetre, sense haver pogut trencar eficaçment l’aspiració de llibertat de la nació catalana.

 

Vídeo: ANC Reus

Qualsevol observador internacional, que conegui bé els fets, sap que mentrestant a Espanya ja no hi ha un estat de dret que funcioni, sinó que es fa abús del dret penal espanyol, d’una manera lesiva dels Drets Humans, per terroritzar el poble català i fer-li por; que es fan persecucions penals sense que hi hagi cap delicte ben definit i fixat legalment; que es retiren polítics de la circulació, usant el dret penal, sense que objectivament se’ls hi pugui provar el més mínim delicte. Ja el sol fet de què Espanya no hagi fet ni cas del requeriment clar del Grup de l’ONU contra detencions arbitràries, i es negui tossudament a deixar en llibertat els seus presos polítics, a indemnitzar-los adequadament i a iniciar mesures legals contra els responsables d’aquesta persecució il·legal , demostra palpablement, com i de quina manera un estat membre de la Unió Europea, responsable de les pitjors violacions dels Drets Humans que hi ha hagut a l’Europa occidental en els darrers anys, i que vulnera escandalosament la Carta de les Nacions Unides i els grans Pactes de Drets Humans, s’està convertint en un «estat-pària», que va camí d’abandonar la comunitat d’estats civilitzats del món i de tancar-se en un volgut isolament, vergonyós i oprobiós. Qui hagi après alguna cosa de les històries d’Alemanya i d’Itàlia, que obri els ulls i que no calli! Qui calla, ho tolera tot i un dia s’enfrontarà amb el retret d’haver-se posat a la banda equivocada de la història.

L’europeïtzació del conflicte català que ja es va fer palesa amb la negativa de tribunals europeus a executar les ordres de detenció europees expeses per Espanya, tal com aquesta desitjava; la seva internacionalització que s’ha engegat com a més tard amb la presa de posició d’un gremi competent de l’ONU —el Grup de Treball contra Detencions Arbitràries—; l’odi d’una gran part de la població espanyola contra els catalans, que sorgeix cada vegada més clarament a les xarxes socials i que en part fins en el lèxic té paral·lelismes amb les expressions i les metàfores dels nacionalsocialistes alemanys contra els jueus, tot plegat demostra la magnitud d’aquest conflicte històric que fins ara no ha originat morts gràcies a l’exemplar pacifisme del poble català, però que a causa del comportament de la banda espanyola, contrari als Drets Humans, pot degradar-se i agreujar-se. El ministre espanyol Josep Borrell, durant la campanya electoral del 2017, va arribar a dir que la situació política a Catalunya era com una ferida oberta, que calia «desinfectar» amb mesures jurídiques, per tornar a assegurar la «salut popular»! Hom ja no sap què dir …

I ara encara s’hi afegeix això! Ara els drets de 2.300.000 d’europeus (ciutadanes i ciutadans de la Unió Europea) han de ser  trepitjats i la seva decisió electoral anul·lada sense més ni més! Si la Unió Europea ho permet, segellarà la seva fi. Si traeix la democràcia i l’Estat de dret a l’altar dels interessos nacional-estatals d’Espanya, a llarg termini haurà perdut la seva raó d’existència. Si unes institucions es desdiuen de la voluntat democràtica popular i fins i tot l’anul·len, que no s’estranyi ningú si els pobles d’Europa, més aviat o més tard, girin l’esquena a les seves elits actuals i a les seves institucions. Caldrà arribar tan lluny? És realment tan difícil atenir-se a la Convenció Europea de Drets Humans, a la Carta de les Nacions Unides i al Pacte Internacional de Drets Cívics i Polítics? Perquè els principals dirigents europeus com Tusk, Juncker i Tajani no compleixen allò que la Unió Europea predica i reclama d’altres estats? Volen tractar, potser, els catalans com a «persones de segona classe», com ho fa ara Espanya, i negar el caràcter fonamental i universal dels Drets Humans?

Segons la retorçada interpretació espanyola del dret, s’és eurodiputat per Espanya només si hom, personalment i només a Madrid, ha jurat la constitució espanyola. L’acte de l’elecció i la publicació del resultat electoral al BOE, segons Espanya,  no determinen ni la immunitat parlamentària ni l’escó al parlament Europeu.

Si fos així, i si Espanya realment tingués el dret de posar disposicions nacionals d’aquesta mena pel damunt del dret europeu, llavors almenys hauria de ser permesa la pregunta de per què ha de ser d’importància tan central el lloc on s’ha de fer el jurament. Un jurament fet no a Madrid, sinó per exemple a Brussel·les, té menys valor? Compta un jurament a la constitució espanyola, fet on sigui d’Europa o d’una altra banda, menys que el que s’hagi fet a la capital espanyola?

Quan un dels advocats del president legítim Carles Puigdemont i del seu no menys legítim ministre Toni Comín volia lliurar a l’autoritat competent a Madrid els juraments d’aquells, certificats notarialment, dins del termini legal, li va ser prohibit oficialment. Un jurament certificat notarialment, no és cap jurament? Evidentment només és un truc barat o bé per denegar als dos eurodiputats electes el seu mandat, o bé per atreure’ls  a Espanya amb un pretext i allà, malgrat la seva ja existent immunitat, empresonar-los de seguida! Que Espanya en aquest sentit no té cap escrúpol ja es va veure en el cas del legítim vice-president català, dr. Oriol Junqueras. Quan aquest, que, contra el requeriment del ja citat Grup de l’ONU, segueix en «presó preventiva» que no és justificable de cap de les maneres, va sol·licitar de fer el jurament a la constitució davant de l’autoritat corresponent a Madrid, se li va denegar tallantment per assegurar-se que no podria ocupar el seu escó d’eurodiputat.  Quina bàrbarie il·legal és això! Tots els que s’han fet culpables o còmplices d’aquesta greu mena de prevaricació haurien d’anar a parar davant d’un tribunal, si no un d’espanyol, llavors un d’internacional!

Així, doncs, Espanya exigeix de dos eurodiputats electes que viatgin a Madrid per jurar la constitució espanyola, no accepta el seu jurament certificat notarialment i demostra amb el cas del dr. Junqueras que els esperaria als altres dos eurodiputats a Espanya, és a dir la seva immediata detenció sense cap possibilitat de fer el soŀlicitat jurament. Quin estat de la Unió Europea ha vulnerat de manera semblant el principi de bona fe i el dret, tant el propi com l’europeu, com ho fa Espanya actualment? Si Espanya segueix vulnerant el dret i trepitjant els Drets Humans d’aquesta manera, ni es pot ni se li ha de permetre seguir pertanyent a la Unió Europea!

El Tribunal Suprem Europeu ha de garantir, fins a una decisió definitiva, els drets dels diputats elegits Carles Puigdemont, Toni Comín i dr. Oriol Junqueras ja que, altrament, totes les decisions del parlament Europeu durant un període de mesos possiblement podrien ser declarades com a nul·les. En la capacitat de decisió del Tribunal Suprem Europeu no hi ha ara solament la realització o la destrucció de la voluntat electoral d’uns 2,3 milions de ciutadanes i ciutadans europeus, sinó ni més ni menys que el futur de la Unió Europea que a llarg termini no es mantindrà si participa en la opressió del poble català i en la persecució política dels seus representants elegits.

I segueix sent vàlid: Europa calla i s’ho mira! Però el seu Tribunal més alt ha de parlar ara i decidir si sotmet el dret al càlcul polític i estatal, o si, almenys en aquest cas, dona la victòria al dret europeu i als Drets Humans. Vt bonum felix faustumque sit

*ens hem permès corregir la xifra que en l’original era de 1,7 milions. La suma de les dues coalicions encapçalades per Puigdemont i Junqueras és de 2.282.895 vots, a Catalunya i a la resta de l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *