Menu Close

La condescendència de sempre

per Capital Letter

De vegades resulta sorprenent comprovar com es comporten les persones de bona fe, empeses per anys de propaganda i manipulació. Els mitjans de l’Espanya constitucional, particularment madrilenys, s’han empleat a fons per implantar en els espanyols un determinat esquema mental de la relació entre Catalunya i Espanya, entre el català i l’espanyol, hereva del franquisme i de la transició. Fortament arrelat en el subconscient dels espanyols, per suposat en el dels madrilenys, els resulta difícil escapar de l’estereotip. De tant en tant va bé recordar-se d’aquestes coses, tan sabudes.

Fa pocs dies ho vaig poder comprovar personalment amb una companya de feina de Madrid que va venir a Barcelona. Les estratègies de condescendència, magistralment exposades pel sociòleg i lingüista francès Pierre Bourdieu(1), continuen plenament vigents a l’Espanya actual. Gairebé sempre que jo o algun dels meus companys de Barcelona dèiem alguna frase en català, la madrilenya ens deixava anar algun comentari del tipus “¡qué graciosa esta palabra!” o “¡qué bien suena!”. És de suposar que amb aquests comentaris pretenia guanyar-se la nostra simpatia. La cosa va així: la madrilenya parteix del fet que el català és jeràrquicament inferior a l’espanyol, així doncs els elogis a la nostra llengua demostren la seva tolerància i amabilitat en admirar l’ús de la llengua inferior en la seva presència i, alhora, refermen la superioritat de l’espanyol entre els interlocutors.

El català, en la concepció franquista que es va traslladar a la transició i a aquesta Espanya constitucional centralista i centralitzadora, és una llengua reclosa a l’àmbit familiar, una llengua de segona categoria. L’Estat espanyol ha tolerat la protecció del català com a llengua minoritària, igual que es protegeix les balenes o el linx ibèric, i aquesta concepció està perfectament interioritzada pels espanyols.

Les estratègies de condescendència, tant si s’usen deliberadament com ingènua, són la prova definitiva de les veritables intencions espanyoles envers la llengua i la cultura catalana. Folklore i poca cosa més. I segur que ara enteneu el perquè de la resistència numantina a la normalització de l’ús del català a l’administració de justícia. En això no ha hagut condescendència, la justícia és massa important i ha de ser ben espanyola, prou que ho hem vist en els últims temps.

Això sí, la condescendència insofrible present en cada discurs de sa majestat borbònica, l’actual i l’anterior. El català sempre hi és en els discursos oficials pronunciats a Catalunya, degudament inserit en alguns paràgrafs, poquets, afalagador per al catalanet que se sent inferior. Sa majestat es rebaixa a parlar en una llengua que no és la seva, per a recordar-nos que la llengua “oficial” dels discursos, la important i la que fa servir gairebé sempre, és la seva. Fins i tot en la última visita a Catalunya, tot i repudiat a Girona, es permet tornar a parlar en català en un exercici inimaginable de hipocresia. Donar-nos peixet a aquestes alçades? Es pot ser més cínic?

Nombroses vegades he observat una actitud semblant no ja respecte a l’ús de la llengua catalana, sinó simplement amb lloances i elogis envers alguna cosa pròpia de Catalunya per part de madrilenys, sigui la bellesa dels edificis de Gaudí, la bondat del clima o el civisme de la gent. Tant de sabó produeix basarda. Vés a saber si ara se sentiran culpables d’haver callat i atorgat mentre els bàrbars bramaven el “a por ellos”. No feu cas i passeu pàgina, benvolguts, els 10.000 policies van ser un accident. Són amables i condescendents per què ens estimen.

Tingueu present que les estratègies de condescendència són ben vives, i si no veieu les piulades en català després de la reunió Sánchez-Torra del 9 de juliol. Un gest, diuen. Què voleu que us digui? A mi em fa fàstic.

(1) Bourdieu, Pierre, 1982. “¿Qué significa hablar? Economía de los intercambios lingïísticos”. Madrid, Ediciones Akal, pàg. 51 y ss.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *