Menu Close

Idees clau de la conferència “El camí cap a l’estat propi”

Divendres 19 d’octubre 2012, 19,30h, Auditori del CIC, Barcelona

Manel Palencia

  • El debat Espanya-Catalunya ha pres una dimensió internacional i és imparable. El més difícil és gestionar els resultats d’aquests debats. Necessitem moderadors. A Europa li toca moderar el canvi de lideratge entre Espanya i Catalunya.
  • Per sortir-se’n d’aquest procés amb èxit, Catalunya necessita un exèrcit de 5 columnes: polítics valents, joves que vulguin lluitar per la llibertat, homes i dones que no tinguin por a perdre les seves possessions, gent gran que es posi al capdavant de tot plegat, i unes institucions que facin honor a les seves missions.
  • Cridem-nos a files, cadascú en la seva columna preparats per actuar. Sobretot, no ens quedem a casa perquè el camí és llarg.

Vicent Sanchis

  • És important que es controli la promesa de l’independentisme. Molta gent té grans expectatives. Catalunya mai havia estat en un moment tant important com el d’ara.
  • Les eleccions del 25N 2012 són en clau plebiscitària i han de comptar amb una gran participació (mínim un 70%) per mantenir el nivell de l’expectativa generada. I els partits que incorporin en el seu programa la consulta al poble català (CiU, ERC, ICV) haurien d’obtenir una majoria important (90 diputats) per demostrar l’aritmètica democràtica al món sencer.
  • El camí serà llarg i ja no té tornada.

Antoni Castells

  • El moment actual, l’onada, ve de lluny, no és de fa 3 anys. Catalunya ha generat un corrent de fons des de fa dècades. L’ANC és un exemple de la feina ben feta, com a ens catalitzador de les il·lusions d’un poble.
  • El federalisme és legítim però ara com ara no té sortida a l’Estat espanyol. “Espanya no el vol. No vol ser redimida per Catalunya”
  • El camí actual cap a l’estat propi necessita marcar unes prioritats i uns objectius. Cal anar pas a pas. No avancem aconteixements. I el primer és el 25N. Cal que les urnes demostrin una àmplia majoria a favor de la consulta sobiranista.
  • Cal intentar pactar amb Espanya, passar-li la culpa de la situació actual. I si no és possible, altres portes s’obriran. Davant el posicionament de “Independència sí, independència no” depèn de l’alternativa. Si l’alternativa és la que estan oferint actualment des del govern espanyol, la independència és el camí. Però no tanquem encara la porta, “carreguem-nos de raons”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *