Menu Close

El relleu: “Don Limpio”

per Capital Letter

El govern del PP ha assumit el paper de repressor de la primavera catalana, i ara el govern del PSOE pren el relleu i assumeix el paper de pacificador. En diuen cosir ferides. De la repressió a la negociació, sense haver cedit res. Reeditar la transició política, l’exitosa història que ens han explicat de la transició, en què no hi va haver ni vencedors ni vençuts.

La segona transició, diuen. Vivim engolits pel cinisme més descarnat que hom podia imaginar.
Ja sabíem que, al cap i a la fi, la tercera via seria la resposta del guanyador vers el perdedor per dissimular la victòria, per mantenir en el vençut la ficció d’un empat. Les victòries duradores, les que aconsegueixen persistir en el temps, són aquelles en què el vençut té la consciència d’haver guanyat. Així doncs, prepareu-vos per a l’operació de rentat de cara de les barbaritats comeses pel govern del PP per reprimir el referèndum de l’1-O. I qui serà l’artífex de la gesta? Sí, ho heu endevinat, serà el govern del PSOE comandat pel pusil·lànime d’en Pedro Sánchez.

La figura política d’en Pedro Sánchez s’ha anat empetitint a mesura que avançava la fase repressiva de l’independentisme liderada pel PP. Incapaç d’oferir perfil propi, ha prestat un suport vergonyant i  vergonyós a la repressió exercida pel govern espanyol via 155 i tribunals. Però el pitjor no ha estat el suport al Congrés, imprescindible numèricament per tirar endavant la mesura. El que causa vergonya aliena ha estat la indiscutible aliança amb la dreta més cavernícola a l’hora de trinxar el sistema de llibertats civils i polítiques tan àrduament apuntalat a Espanya després del franquisme, donar suport incondicional al “a por ellos” de reminiscències falangistes i d’infaust record per als lluitadors antifranquistes.

Han acceptat i justificat sense embuts les aberracions jurídiques comeses per intimidar l’independentisme, fins i tot exigint en molts casos major duresa. Quina vergonya per als qui conservin record i consciència de l’esquerra que va significar el PSOE !

I això no ho ha fet un personatge sinistre i cínic com en Alfonso Guerra, o el prepotent i acomodat d’en Felipe González, ni la Susana Díaz embolicada en la bandera d’Espanya. No, no, molt pitjor. Ha estat el “renovador” del PSOE, l’home que va batre l’establishment del PSOE disposat a competir per l’esquerra amb Podemos. Fins a on pot conduir la manca d’idees pròpies, és quelcom d’allò més sorprenent i colpidor.

Així doncs, prepareu-vos per a la comèdia de la negociació per a quedar-nos igual o pitjor que abans, de la autonomia a la autonomia passant per la repressió i el perdó dels pecats comesos. Esteu atents a l’operació, netejar la malmesa imatge exterior d’Espanya i alhora donar peixet als independentistes més tebis per què ho deixin córrer, que tot va ser culpa del PP, que l’Espanya real no és post franquista sinó demòcrata i europea. La tasca netejadora serà tan mediàticament brillant com superficial i buida de contingut. Ara acostem els presos, ara mantenim la por i la amenaça instal·lada en bona part de la societat catalana; ara traiem les restes de Franco del Valle de los Caídos, ara mantenim els seus successors impúdicament instal·lats a tots els ressorts del poder madrileny; ara fem una inversioneta imprevista a Catalunya, ara mantenim el dèficit fiscal de sempre. El miracle d’acceptar els 40 no sé quants punts reclamats per Puigdemont sense cedir en res, ni canviar res, ni tenir cap intenció de fer-ho. No em puc avenir de tot el que aconseguirem gràcies al diàleg i la negociació. Ser bons minyons dóna rèdits. I a més a més, Espanya tornarà a estimar-nos, quina joia !

Agafeu-vos bé. Encara veurem jutges i fiscals processats, membres del govern o Tribunal Suprem, policies o guàrdies civils, acusats d’haver vulnerat la llibertat política dels presos polítics catalans i d’haver-se extralimitat en el compliment dels seus deures. És que en una situació de normalitat política i segons la actual legalitat espanyola, aquí les prevaricacions s’amunteguen a dojo des de fa un any. Sí, sí, tots aquests troglodites que s’han estat passant els drets constitucionals prop les seves parts pudendes, fins i tot podrien ser acusats de prevaricadors, vés a saber. Però no patiu que cap d’ells trepitjarà la presó, doncs el més segur és que siguin indultats o que els procediments, si comencen, acabin ni amb glòria ni amb penes (de presó). Als qui es sacrifiquen per la unitat de la pàtria no se’ls paga així, ja ho vam veure amb els GAL, que van quedar en no res.

I el paperot li toca al bufonet d’en Pedro Sánchez, “Don Limpio”. Rajoy, personatge mediocre  caracteritzat per fer de la inacció la seva millor arma, va ser qui ens va aturar. I un altre d’encara més petit i insubstancial, Sánchez, és qui ens ha de lligar de nou a l’autonomisme. No deien que la grandesa d’un poble es mesurava per la grandesa dels enemics? Doncs devem ser poca cosa els catalans…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *