El fred vespre del dia 1 de desembre vam commemorar els dos mesos de l’1 d’octubre. Amb voluntaris que van ser als col.legis electorals i amb la col.laboració de CDRs vam fer un petit homenatge a tots aquells que vam estar defensant les urnes la nit abans i tot el dia 1.
Aquest és el manifest que es va llegir:
L’acte d’avui pretén ser un senzill, molt senzill acte d’homenatge a totes i tots els qui vam participar a l’1 d’octubre
L’1 d’octubre es va aixecar plujós. Però ja ben d’hora, persones de totes les edats estàvem preparats per defensar els nostres col.legis electorals. Va ser un exemple d’autoorganització, de generositat, de complicitat. Una xarxa espontània, teixida entre veïns del barri molts dels quals no ens coneixíem. Una xarxa humana extesa per tots els pobles i ciutats de Catalunya que és d’un valor incalculable.
Som gent senzilla, bona gent, que vam plantar cara a l’Estat espanyol, un Estat autoritari que ha anat mostrant els aspectes més tèrbols i miserables, d’un passat que pensàvem que estava mort i enterrat. La nostra tenacitat, abans i al llarg del 30 de setembre i l’1 d’Octubre, la van viure com una humiliació. Malgrat que van declarar, una vegada i una altra que el referèndum estava desmuntat, que no hi hauria paperetes, ni urnes, ni col.legis electorals, ni taules constituïdes, 2.262. 424 ciutadans ens vam mobilitzar per exigir ser escoltats i respectats. Van constatar que ni l’”A por ellos”, ni els 10.000 policies destinats a Catalunya no ens podien aturar. Això va despertar el seu odi i van descarregar la seva brutalitat en el cos dels nostres avis, dels nostres pares, dels nostres germans, dels nostres fills, amb imatges que ha vist tot el món i que nosaltres mai oblidarem.
Estem davant d’un Estat que no és capaç de convèncer, que utilitza la mentida, amenaça les llibertats i el patrimoni dels qui decideixen enfrontar-s’hi. Un Estat que vol segrestar-nos les imatges, les paraules, i la història. Un Estat on els botxins es presenten com a víctimes i ens diuen que som sediciosos, tumultuosos.
Un Estat que vol acabar amb uns dels tresors que tenim, les nostres escoles i el nostre professorat, que han contribuït i contribueixen a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure. Un Estat que vol acabar amb una televisió plural, amb una policia que va demostrar que es pot actuar protegint i tenint en compte la gent. Aques Estat ha empresonat injustament els nostres líders socials i polítics i ha destitüit el nostre govern legítim. I encara té la indecencia d’assenyalar-nos amb el dit.
Recordem el que vam viure l’1 d’octubre i fem-nos impermeables al discurs de la premsa que està al seu servei i dels oportunistes capaços de guanyar vots encara que sigui culpabilitzant-nos i posant-nos d’igual a igual amb els botxins .
Venim de lluny i seguim amb la voluntat ferma de construir un país més lliure i més just per als nostres fills i néts. Un país que sigui capaç d’acollir els refugiats. Un país que pugui aplicar lleis per protegir aquells ciutadans més febles. Un país que sigui capaç de transmetre valors per acabar amb la violència de gènere. Un país on els lladres no ocupin llocs de responsabilitat i els polítics estiguin al servei de les persones . Un país on tothom, hagi nascut on hagi nascut, parli la llengua que parli o pensi el que pensin pugui sentir que som un sol poble.
Recordem i no oblidem, però ho fem des del somriure, des de l’esperança, des de la creativitat, des de la convicció i amb una eina que la història ens ha demostrat que és invencible, que ha alliberat pobles, que ha tombat governs. Una eina que és la no-violència i el dret de desobeir les lleis injustes. Per això guanyarem.
Aquesta alegria, aquesta esperança la volem compartir amb tothom, però de manera molt especial amb els que l’Estat ha utilitzat per abocar el seu odi i la seva venjança . És per això que ens sumem a l’exigència de la llibertat total i sense càrrecs de Jordi Sànchez, de Jordi Cuixart, del vice-president del govern, Oriol Junqueres, i dels consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Només tenim un govern legítim, el que va sortir de les urnes, i no reconeixem cap autoritat política, i molt menys moral, a l’Estat ni al 155.
Continuem endavant, el 7 de desembre tots a Brussel.les i el 21 omplim de vots a favor de la dignitat del nostre poble les urnes d’aquestes eleccions il.legítimes
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Galeria de fotos i vídeos de les trobades als diferents col.legis electorals.
Puc ben assegurar que seria molt gratificant no repetir un cop i un altre tot el munt de greuges que suportem, les mentides que apareixen cada dia en els mitjans de comunicació espanyols, la poca consistència i la tergiversació de la situació esgrimida per part dels partits polítics i el que és pitjor el que practiquen els partits instal.lats aquí, des de la botifleria socialista, a qui hem de fer memòria de la seva anterior posició a favor de l’autodeterminació, del paper dels Ciudadanos (C’s), nascuts artificialment per tractar d’eliminar la llengua catalana i les arrels històriques de Catalunya i els populars que no s’han mogut mai de la seva posició hostil, tot i que els haurem d’agrair la seva bel.ligerància, la seva furibunda i atàvica actitud anticatalana, que va propiciar que l’Estatut d’Autonomia del 2006, autocensurat, però acceptat pel nostre Parlament, pel Congrés de diputats, després del ribot de l’inefable Alfonso Guerra, que com tots coneixeu és un bon amic del nostre poble i finalment referendat pels ciutadans de Catalunya. Cal agrair-los als populars, la seva persistent actuació, per aconseguir que el Tribunal Constitucional, a l’any 2010, fes una sentència insòlita escapçant l’Estatut, propiciant un gran moviment social, que ha permès prendre consciència de la necessitat de ser un poble independent i no sotmès a la voluntat i a les vel.leïtats d’un estat que històricament ha actuat contra els interessos de Catalunya.