14 d’abril Jornada Solidària Groga

El dissabte 14 farem una gran Jornada Solidària a la Porta de Sarrià amb tallers, parlaments, un dinar groc i festival de música i poesia.

Tots els beneficis econòmics aniran a l’Associació Catalana pels Drets Civils, per donar suport a les famílies dels presos i els exiliats.

L’acte està organitzat per les seccions del nostre districte de l’Assemblea, Òmnium, CUP, Demòcrates, ERC, JuntsxCAT-PDeCAT i els CDR de Cassoles, Farró, Galvany, Sarrià i Vallvidrera.

Els tiquets es poden comprar a aquests establiments del districte o bé per internet.

Omplim la Porta de Sarrià!

9 d’abril: manifestem-nos per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats

El dilluns 9 d’abril canviarem de lloc i recorregut la tradicional caminada pels presos i exiliats que venim fent a Sarrià cada dilluns sense interrupció des del mes novembre.

En aquesta ocasió, passarem per Sant Gervasi i el Farró. Començarem a la plaça Molina i anirem passant per alguns col.legis electorals de l’1 d’octubre: Escola Oficial d’Idiomes, Poeta Foix, Casa Sagnier, Institut Montserrat i Institut Menéndez Pelayo.

Cada primer dilluns de mes farem un recorregut pels que van ser col.legis electorals del districte del nostre referèndum d’autodeterminació.

Ho organitzem conjuntament amb Òmnium Cultural, els CDR de Cassoles, Farró, Galvany, Sarrià i Vallvidrera i els partits CUP, Demòcrates, ERC i PDeCAT del districte.

Us hi esperem!

Vídeo. Per què la independència catalana?

Vídeo del col.lectiu Fem Història, posat inicialment a YouTube, denunciat pels qui no els agrada que es parli de la nostra història, després s’ha tornat a pujar. També està disponible a Vimeo.com.

En la nostra pàgina el podreu veure i recomanar sempre que ho vulgueu.

1 de desembre, no oblidem el referèndum

El fred vespre del dia 1 de desembre vam commemorar els dos mesos de l’1 d’octubre. Amb voluntaris que van ser als col.legis electorals i amb la col.laboració de CDRs vam fer un petit homenatge a tots aquells que vam estar defensant les urnes la nit abans i tot el dia 1.

Aquest és el manifest que es va llegir:

L’acte d’avui pretén ser un senzill, molt senzill acte d’homenatge a totes i tots els qui vam participar a l’1 d’octubre

L’1 d’octubre es va aixecar plujós. Però ja ben d’hora, persones de totes les edats estàvem preparats per defensar els nostres col.legis electorals. Va ser un exemple d’autoorganització, de generositat, de complicitat. Una xarxa  espontània,  teixida entre veïns del barri molts dels quals no ens coneixíem. Una xarxa humana  extesa per tots els pobles i ciutats de Catalunya que és d’un valor incalculable.

 Som gent senzilla, bona gent, que vam plantar cara a l’Estat espanyol, un Estat autoritari que ha anat mostrant els aspectes més tèrbols i  miserables, d’un passat que pensàvem que estava mort i enterrat. La nostra tenacitat, abans i al llarg del 30 de setembre i l’1 d’Octubre,  la van viure com una humiliació. Malgrat que van declarar, una vegada i una altra  que el referèndum estava desmuntat, que no hi hauria paperetes, ni urnes, ni col.legis electorals, ni taules constituïdes, 2.262. 424 ciutadans ens vam mobilitzar per exigir ser escoltats i respectats. Van constatar que ni l’”A por ellos”, ni els 10.000 policies destinats a Catalunya no ens podien aturar. Això va despertar el seu odi i van descarregar la seva brutalitat en el cos dels nostres avis, dels nostres pares, dels nostres germans, dels nostres fills, amb imatges que ha vist tot el món i que nosaltres mai oblidarem.

Estem davant d’un  Estat que no és capaç de convèncer, que utilitza la mentida, amenaça les llibertats i el patrimoni dels qui decideixen enfrontar-s’hi. Un Estat que vol segrestar-nos les imatges, les paraules,  i la història. Un Estat on els botxins es presenten com a víctimes i ens diuen que som sediciosos, tumultuosos.

Un Estat que vol  acabar amb uns dels tresors que tenim, les nostres escoles i el nostre professorat, que han contribuït i contribueixen a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure. Un Estat que vol acabar amb una televisió  plural, amb una policia que va demostrar que es pot actuar protegint i tenint en compte la gent. Aques Estat ha empresonat injustament els nostres líders socials i polítics i  ha destitüit el nostre govern legítim. I encara té la indecencia d’assenyalar-nos amb el dit.

Recordem el que vam viure l’1 d’octubre i fem-nos impermeables al discurs de la premsa que està al seu servei i dels oportunistes capaços de guanyar vots encara que sigui culpabilitzant-nos i posant-nos d’igual a igual amb els botxins .

Venim de lluny i seguim amb la  voluntat ferma de construir un país més  lliure i més just per als nostres fills i néts. Un país que sigui capaç d’acollir els refugiats. Un país que pugui aplicar lleis per protegir aquells ciutadans més febles. Un país que sigui capaç de transmetre valors per acabar amb  la violència de gènere. Un país on els lladres no ocupin llocs de responsabilitat   i  els polítics estiguin al servei de les persones . Un país on tothom, hagi nascut on hagi nascut, parli la llengua que parli o pensi el que pensin pugui sentir que som un sol poble.

Recordem i no oblidem, però ho fem des del somriure, des de l’esperança, des de la creativitat, des de la convicció i amb una eina que la història ens ha demostrat que és invencible, que ha alliberat pobles, que ha tombat governs. Una eina que  és la no-violència i el dret de desobeir les lleis injustes. Per això guanyarem.

Aquesta alegria,  aquesta esperança la  volem compartir amb tothom, però de manera molt especial amb els que l’Estat ha utilitzat per abocar el seu odi i la seva venjança . És per això que ens sumem a l’exigència de la llibertat total i sense càrrecs de Jordi Sànchez, de Jordi Cuixart, del   vice-president del govern, Oriol Junqueres, i dels consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Només tenim un govern legítim, el que va sortir de les urnes, i no reconeixem cap autoritat política, i molt menys moral, a l’Estat ni al 155.

Continuem endavant, el 7 de desembre tots a Brussel.les i el 21 omplim de vots a favor de la dignitat del nostre poble les urnes d’aquestes eleccions il.legítimes

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Galeria de fotos i vídeos de les trobades als diferents col.legis electorals.

Acomiadem l’autonomia

Josep Pérez Franco, economista.

JPFPuc ben assegurar que seria molt gratificant  no repetir un cop i un altre tot el munt de greuges que suportem, les mentides que apareixen cada dia en els mitjans de comunicació espanyols, la poca consistència i la tergiversació de la situació esgrimida per part dels partits polítics i el que és pitjor el que practiquen els partits instal.lats aquí, des de la botifleria socialista, a qui hem de fer memòria de la seva anterior posició a favor de l’autodeterminació, del paper dels Ciudadanos (C’s), nascuts artificialment per tractar d’eliminar la llengua catalana i les arrels històriques de Catalunya i els populars que no s’han mogut mai de la seva posició hostil, tot i que els haurem d’agrair  la seva bel.ligerància, la seva furibunda i atàvica actitud anticatalana, que va propiciar que l’Estatut d’Autonomia del 2006, autocensurat, però acceptat pel nostre Parlament, pel Congrés de diputats, després del ribot de l’inefable Alfonso Guerra, que com tots coneixeu és un bon amic del nostre poble i finalment referendat pels ciutadans de Catalunya. Cal agrair-los als populars, la seva persistent actuació, per aconseguir que el Tribunal Constitucional, a l’any 2010, fes una sentència insòlita escapçant l’Estatut, propiciant un gran moviment social, que ha permès prendre consciència de la necessitat de ser un poble independent i no sotmès a la voluntat i a les vel.leïtats d’un estat que històricament ha actuat contra els interessos de Catalunya.

 

La pila de greuges inunda el nostre imaginari. Són de tal magnitud que provoquen autèntic escàndol a tothom. Aquest poble s’ha atipat de fer el mesell i rebre cops i ha dit prou. La dignitat d’un poble no és pot trepitjar impunement. Com en la nostra societat impera un estricte criteri democràtic, característic d’una societat civilitzada, hem convingut que la creació d’un estat independent s’ha de sotmetre a referèndum per a avaluar la voluntat majoritària dels ciutadans i ser conseqüents amb el resultat. En democràcia per sobre de la llei, dels tribunals i dels governs, preval la voluntat majoritària del poble.

 

Dels centenars de motius que ens impulsen a autogovernar-nos perquè som autosuficients per fer-ho, citarem alguns exemples a títol de recordatori. El tram de ferrocarril de Montcada a Vic fa un segle que espera el desdoblament i des del 2001 hi ha un pla de desdoblament de la  línia R3  i un pressupost previst de 650 M€,  que no s’executa.  Del Pla de rodalies del 2008–2015  de 4.000 M€  pactat i promès pel Govern espanyol, només s’ha executat el 13,5%. Sí, heu llegit bé, ho he verificat alguns cops perquè no m’ho podia creure.

El dèficit anual que patim de 16.000M€, diguem-ne espoli, que és el nom que li escau, permetria no solament tenir superàvit pressupostari sinó atendre necessitats i inversions en sanitat, educació, benestar social, infraestructures, sinó impulsar actuacions de investigació i recerca, i incrementar les pensions.

Aquest dèficit acumulat, que avui suposa una quantitat superior a 300.000M€,  ha estat mal utilitzat en subvencionar regions deficitàries que es permeten PER i pagaments de llibres i mobles. Ministeris sense contingut i una Administració publica sobredimensionada. Una inversió en TAV (AVE) innecessària, de 63.000M€  de 3.000 km que és la més important del món després de la Xina. L’aeroport del Prat de Barcelona és, amb molta distància el que aporta més beneficis a AENA i en canvi és captiu del de Barajas perquè l’Estat domina els slots i no permet la majoria de vols intercontinentals directament des de Barcelona. Les pensions són més segures a Catalunya i àdhuc es podrien incrementar, doncs el conjunt de recaptació per càpita aquí és superior que a la resta d’Espanya. Una de les darreres perles,  per part del TC, el considerar desproporcionada la projecció del 50% de pel.lícules en català, ja sabem que els hagués agradat el 100% en castellà, defensen la seva cultura i el seu país. Espero que a partir del proper article pugui parlar només de la construcció d’un nou país, la responsabilitat és de cadascú de nosaltres.

Vídeo-resum dels actes de les Garanties del referèndum

Gràcies a la feina de les assemblees territorials de l’Assemblea Nacional Catalana, s’han organitzat més de 100 actes de la campanya garanties.cat per explicar com serà el referèndum sobre la independència. Els partits polítics adversaris han passat de preguntar com el farem a començar a fomentar el boicot –la temerària campanya del No. Siguem conscients de com hem revertit la situació en menys d’un mes i felicitem els voluntaris arreu del país!

Un vídeo que mostra la força de la gent (i on hi surten molts socis nostres!)