Amb les pensions, cap dubte

Xerrada-debat a càrrec de l’Ignasi Marimón de la Sectorial de Jubilats de l’ANC.
Dimecres, 15 de març a les 19h
Biblioteca Joan Maragall
Sant Gervasi de Cassoles, 85. Barcelona

Aquesta xerrada s’inscriu en la campanya de l’Assemblea Fem Futur que ens ha de dur a la celebració del referèndum previst pel setembre.

Algunes dades elaborades per la Sectorial d’Economistes, en aquest enllaç

Una resposta a «Amb les pensions, cap dubte»

  1. LES PENSIONS DE TOTHOM
    Vaig assistir a la interessantíssima exposició sobre les pensions fetes per Ignasi Marimón i potenciada per les valuoses opinions dels assistents. Soc un convençut que les pensions actuals i les futures – la teva també – seran sòlides en la República de Catalunya.
    Peró…
    Hem de continuar amb un sistema de pensions igual al d’Espanya fet en dimensió reduïda, o hem de pensar en confeccionar un sistema més avançat i just?
    Pensem que en el futur immediat les feines que coneixem desapareixeran arraconades per la tecnologia com hem pogut constatar fins ara. És veritat que se’n crearan de noves però amb menor aportació de treball humà; això és magnífic dons significa la redempció de l’ésser humà de feines repetitives i estúpides. Ningú pot imaginar com serà el món laboral d’aquí cinc o deu anys. Per tant sembla que un plantejament de solidaritat entre generacions de fa cent anys esdevé caduc. L’any 2016 per cada jubilat hi havia 2,07 cotitzants, aquesta ràtio sembla propensa a disminuir. Actualment és possible altes taxes de producció amb processos que comporten molt software, imolta robòtica i automatismes, i amb poc treball humà; la tendència serà insuportable per a les properes generacions de treballadors dons ja sabem que a més estaran en edat de reproduir-se – qüestió importantíssima per al nostre país.
    Possiblement la solució seria un sistema de pensions mixt: cotitzacions laborals modulades per una banda més complement econòmic dels Pressupostos de l’Estat Català per altra. Amb aquest sistema es podria mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes, naturalment vinculat al IPC com era abans de l’escomesa dels anteriors governants, i una desconnexió de la piràmide de edat, dons en el futur a mitjà termini el major pes de les pensions serien a càrrec del Pressupost. Las pensions no han de ser suportades exclusivament com fins ara per les rendes del treball, també ho han de estar per les rendes financeres. Resulta també que als pensionistes actuals paguen IPRF sobre uns diners que ja han cotitzat per aquest concepte.
    Algú podria dir que d’aquesta manera les pensions les pagaríem entre tots, treballadors i no treballadors. Dons sí, perquè la solidaritat ha de ser extensiva al total de la societat, no tan sols als treballadors. Els Pressupostos es nodreixen també dels impostos de societats que implantes sistemes automàtics que eliminen llocs de treballs i produeixen elevats beneficis. Cal procurar que cap gran empresa s’escapi de pagar l’Impost de Societats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *