Menu Close

365 dies d’ignomínia

Avui dimarts 16 d’octubre, milers de persones s’han congregat a places de ciutats i viles de Catalunya així com a les tres presons on l’estat espanyol té segrestats nou innocents, reclamant la llibertat del Jordi Sànchez i del Jordi Cuixart, quan fa un any just del seu ingrés a presó. La gent ha reclamat la seva llibertat però ja té bastant assumit que només amb la república catalana els presos sortiran en llibertat.

Aquest any de presó és conseqüència d’un procés judicial ple d’irregularitats, començant per la fraudulenta nominació del jutge Llarena com a instructor saltant-se el seu propi reglament que els designa per torn, passant per nombrosos invents judicials que els advocats dels presos i exiliats han denunciat repetidament i posant mil i una trampa a les defenses dificultant, sinó impedint, el seu legítim dret d’accés a tot el sumari, necessitat òbvia de tota defensa. També han sortit a la llum recentment les irregularitats del Jutjat 13 responsable de la investigació contra la preparació del referèndum del primer d’octubre així com la idea que tot aquest procés no parteix del 20 de setembre sinó de molt abans.

Darrera aquesta actuació hi ha en realitat la determinació del deep state espanyol d’impedir a tota costa la lliure determinació del poble català, tan és que abans manés el PP i ara ho faci el PSOE, les forces tenebroses del poder ocult postfranquista romanen intactes. Per això no han dubtat mai en saltar-se a conveniència la pròpia legalitat “constitucional”. També compten amb el concurs de l’aparell mediàtic espanyol lligat als poders econòmics i polítics de Madrid, amb excepcions notables però escasses, que escampen grollerament les mentides i les filtracions interessades. Aquesta premsa, no cal dir-ho, té els seus aliats a Catalunya, bàsicament representats pel grup Z i el grup Godó.

Mentrestant, el nostre Parlament ha perdut la majoria independentista i el nostre govern divaga sense una estratègia clara que ens dugui a la república. Ens queda confiar en la força del poble, autèntic protagonista d’aquesta revolució democràtica. La mobilització constant i pacífica és la garantia que cada cop se’ns vegi com un moviment que defensa una causa justa (així com ho fan ells quan els hi interessa, hem d’anar escampant aquest concepte).

L’estat espanyol, encara que fort, està mostrant signes de debilitat i aïllament (conflicte diplomàtic amb Bèlgica pel parlament flamenc, ridícul davant les justícies de democràcies europees que neguen el delicte de rebel·lió, negació per part de la vicepresidenta de la realitat del referèndum d’Escòcia, condemna d’Aminstia Internacional de la presó dels Jordis, debats a parlaments com el de Dinamarca, suport d’europarlamentaris a la causa democràtica, declaracions d’avui mateix del jurista Pascual Sala,  etc.)

Hem de persistir en la mobilització, per sort en l’era d’internet la informació no es pot aturar i la influència en l’opinió pública espanyola, europea i mundial serà un factor important en la resolució del conflicte.

Cada vegada són més els col·lectius de juristes que veuen en aquest procés una barbaritat jurídica que no se sosté de cap manera. En aquest sentit és rellevant la declaració que ha fet avui a RAC1 l’expresident del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial, Pascual Sala, posant en dubte el delicte de rebel·lió que s’imputa als empresonats i exiliats:

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *