Acomiadem l’autonomia

Josep Pérez Franco, economista.

JPFPuc ben assegurar que seria molt gratificant  no repetir un cop i un altre tot el munt de greuges que suportem, les mentides que apareixen cada dia en els mitjans de comunicació espanyols, la poca consistència i la tergiversació de la situació esgrimida per part dels partits polítics i el que és pitjor el que practiquen els partits instal.lats aquí, des de la botifleria socialista, a qui hem de fer memòria de la seva anterior posició a favor de l’autodeterminació, del paper dels Ciudadanos (C’s), nascuts artificialment per tractar d’eliminar la llengua catalana i les arrels històriques de Catalunya i els populars que no s’han mogut mai de la seva posició hostil, tot i que els haurem d’agrair  la seva bel.ligerància, la seva furibunda i atàvica actitud anticatalana, que va propiciar que l’Estatut d’Autonomia del 2006, autocensurat, però acceptat pel nostre Parlament, pel Congrés de diputats, després del ribot de l’inefable Alfonso Guerra, que com tots coneixeu és un bon amic del nostre poble i finalment referendat pels ciutadans de Catalunya. Cal agrair-los als populars, la seva persistent actuació, per aconseguir que el Tribunal Constitucional, a l’any 2010, fes una sentència insòlita escapçant l’Estatut, propiciant un gran moviment social, que ha permès prendre consciència de la necessitat de ser un poble independent i no sotmès a la voluntat i a les vel.leïtats d’un estat que històricament ha actuat contra els interessos de Catalunya.

 

La pila de greuges inunda el nostre imaginari. Són de tal magnitud que provoquen autèntic escàndol a tothom. Aquest poble s’ha atipat de fer el mesell i rebre cops i ha dit prou. La dignitat d’un poble no és pot trepitjar impunement. Com en la nostra societat impera un estricte criteri democràtic, característic d’una societat civilitzada, hem convingut que la creació d’un estat independent s’ha de sotmetre a referèndum per a avaluar la voluntat majoritària dels ciutadans i ser conseqüents amb el resultat. En democràcia per sobre de la llei, dels tribunals i dels governs, preval la voluntat majoritària del poble.

 

Dels centenars de motius que ens impulsen a autogovernar-nos perquè som autosuficients per fer-ho, citarem alguns exemples a títol de recordatori. El tram de ferrocarril de Montcada a Vic fa un segle que espera el desdoblament i des del 2001 hi ha un pla de desdoblament de la  línia R3  i un pressupost previst de 650 M€,  que no s’executa.  Del Pla de rodalies del 2008–2015  de 4.000 M€  pactat i promès pel Govern espanyol, només s’ha executat el 13,5%. Sí, heu llegit bé, ho he verificat alguns cops perquè no m’ho podia creure.

El dèficit anual que patim de 16.000M€, diguem-ne espoli, que és el nom que li escau, permetria no solament tenir superàvit pressupostari sinó atendre necessitats i inversions en sanitat, educació, benestar social, infraestructures, sinó impulsar actuacions de investigació i recerca, i incrementar les pensions.

Aquest dèficit acumulat, que avui suposa una quantitat superior a 300.000M€,  ha estat mal utilitzat en subvencionar regions deficitàries que es permeten PER i pagaments de llibres i mobles. Ministeris sense contingut i una Administració publica sobredimensionada. Una inversió en TAV (AVE) innecessària, de 63.000M€  de 3.000 km que és la més important del món després de la Xina. L’aeroport del Prat de Barcelona és, amb molta distància el que aporta més beneficis a AENA i en canvi és captiu del de Barajas perquè l’Estat domina els slots i no permet la majoria de vols intercontinentals directament des de Barcelona. Les pensions són més segures a Catalunya i àdhuc es podrien incrementar, doncs el conjunt de recaptació per càpita aquí és superior que a la resta d’Espanya. Una de les darreres perles,  per part del TC, el considerar desproporcionada la projecció del 50% de pel.lícules en català, ja sabem que els hagués agradat el 100% en castellà, defensen la seva cultura i el seu país. Espero que a partir del proper article pugui parlar només de la construcció d’un nou país, la responsabilitat és de cadascú de nosaltres.

Vídeo-resum dels actes de les Garanties del referèndum

Gràcies a la feina de les assemblees territorials de l’Assemblea Nacional Catalana, s’han organitzat més de 100 actes de la campanya garanties.cat per explicar com serà el referèndum sobre la independència. Els partits polítics adversaris han passat de preguntar com el farem a començar a fomentar el boicot –la temerària campanya del No. Siguem conscients de com hem revertit la situació en menys d’un mes i felicitem els voluntaris arreu del país!

Un vídeo que mostra la força de la gent (i on hi surten molts socis nostres!)

Jordi Sànchez: “El naixement de la República Catalana és inevitable”

Entrevista al Jordi Sànchez, president de l’ANC a NacióDigitalTV.

* Som centenars de milers de persones compromeses, no tinguem por.
* És l’hora de la feina discreta des del Govern.
* Rajoy cridarà al boicot, i la gent del No faran tard.
* Els Comuns només poden prendre una decisió conseqüent.
* O referèndum o referèndum: el camí a la victòria.
* L’estratègia de l’Estat és perdedora.

Tot sobre l’Onze de Setembre

Aquest Onze de Setembre encarem la mobilització més transcendent de la història del país: la Diada del Sí. Omplirem el passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó de Barcelona per fer un immens signe Més, símbol de totes les oportunitats del nou estat en forma de república que ens espera a les paperetes del referèndum. Entre tots, convertirem la Diada del Sí en el tsunami d’il·lusió que ens portarà des del compromís amb la democràcia a la majoria per la independència l’1 d’octubre.

Què, quan, on i com?

La Diada d’enguany tindrà el seu epicentre a la cruïlla entre el Passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó de Barcelona, però s’estendrà fins al carrer de Casanova pel Sud, els Jardinets de Gràcia per l’oest, el Passeig de Sant Joan pel nord i la Plaça de Catalunya per l’est. Els quatre braços es divideixen en 48 trams i cada tram correspon a una comarca.

Com sempre, convocarem tothom a les 16h al seu tram. Entre les 16h i les 17h, la música, cultura popular i els castells donaran ambient i entreteniment. Esperem que la gent porti la samarreta que els ha portat fins aquí, a voler votar en aquest referèndum. Pot ser la samarreta de Diades anteriors, entitats, o qualsevol causa o idea que motivi cadascú.

A les 17h es començaran a desplegar 4 macro pancartes als extrems dels eixos (Casanova, Jardinets, Passeig de Sant Joan, Ronda Sant Pere). A plaça Catalunya es desplegaran diverses pancartes més petites de forma simultània.

A les 17.14, les pancartes començaran a avançar cap al punt central per damunt dels assistents. Al pas de les pancartes, els assistents es posaran la samarreta de la Diada del Sí, provocant un joc de colors. El groc fluorescent de la samarreta de 2017 serà l’estela que acompanyarà les pancartes fins al punt de confluència.

Un cop hagin arribat les pancartes al centre, es veurà un enorme positiu fluorescent des del cel. Quan s’hagi acabat l’acció, es donarà pas als parlaments polítics de les entitats organitzadores i col·laboradores de la Diada.

Per què?

Les samarretes prèvies: els milions de persones que conformaran una majoria l’1 d‘octubre votaran per milers de raons diferents. Volem donar visibilitat a totes aquestes raons, perquè la independència no és la finalitat, és l’instrument per fer un país millor.

La samarreta de la Diada: el groc fluorescent és un homenatge a les armilles dels voluntaris que fan possibles les Diades i totes les mobilitzacions, però també a tothom que dedica part del seu temps a una causa justa.

La confluència: milions de causes equivalen a milions de vots que ens duran a un nou estat en forma de república. Només amb una participació massiva aquesta Diada i al referèndum, donarem la dimensió efectiva i definitiva a l’1 d’octubre. El + que formen els carrers de l’Eixample de Barcelona simbolitza un enorme “positiu” d’un país que va a més, que no s’atura i que es prepara per donar el salt definitiu a la Història en majúscula.

Com m’hi apunto?

El web d’inscripcions ja és públic a si.assemblea.cat.

La inscripció és imprescindible per garantir l’èxit de la mobilització i assegurar que cap punt quedi buit. Aquesta Diada, guanyem el Si!

A quin tram m’apunto?

Els nostres trams, on us heu d’apuntar els de Sarrià-Sant Gervasi, són el 309 i el 312, a la plaça Catalunya.

Aquí podeu veure el Mapa de tots els trams

Les garanties per a la democràcia. Vídeo

En el marc d’una vuitantena d’actes que ha organitzat l’Assemblea Nacional Catalana, vam celebrar al Teatre de Sarrià aquest acte per presentar el referèndum de l’1 d’octubre amb totes les seves garanties democràtiques que evidentment, tindrà.

Hi va intervenir el president de l’ANC, Jordi Sànchez, la diputada Irene Rigau i el vicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras.

Presentat per la nostra coordinadora, la Conxita Cervantes i amb una introducció de la responsable del teatre, la Montserrat Morera.

L’acte va omplir de gom a gom el teatre i una cinquantena de persones el van poder seguir a fora amb pantalla de televisió i altaveu.