Conferència “És l’hora dels adéus”

A una setmana de l’11 de setembre vam acollir Xavier Sala-i-Martin, membre de l’ANC i de la territorial de Sarrià-Sant Gervasi per la Independència, en la presentació del seu darrer llibre: “És l’hora dels adéus”. Ens van acompanyar per fer la introducció els actors Jaume Comas i Sergi Mateu, que van interpretar fragments de poemes de Ricard Creus, Joan Maragall, Miquel Martí i Pol i Apel·les Mestre en el marc de “Paraules per la llibertat”.

Recordant el moviment de resistència pacífica pels drets civils dels ciutadans negres als Estats Units iniciat per Rosa Parks i liderat per Luther King, Sala-i-Martin el situa com a exemple d’allò que en poques dècades pot passar de ser normal a ser impensable, ressaltant la normalitat dels canvis en el transcurs de la història. Conclou aquest punt dient que un dia canviar fronteres a través dels vots (i no de les guerres) serà normal i els catalans serem pioners d’aquest moviment.

El catedràtic introdueix el concepte econòmic de la teoria de jocs per parlar de la complicadíssima partida a què estem assistint, però per a la qual tenim el millor expert al nostre costat, Andreu Mas-Colell, i desenvolupa la resta de l’exposició al voltant de la idea d’inconsistència temporal a partir d’un abans i un després del punt a partir del qual la independència es percep com a irreversible. Abans de ser independents el posicionament d’Espanya i de líders mundials voldria desincentivar o generar por perquè no es produeixi la independència, en canvi un cop ja es veu que no hi ha marxa enrere els països buscarien minimitzar els danys, la qual cosa portaria a un comportament negociador amb el nou país independent. Cita també Thomas Jefferson dient que tots els éssers humans tenen el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat. Si l’estat no els garanteix tenim l’obligació de canviar d’estat.

El llibre té dues parts en què compara l’abans amb el després, incloent costos i beneficis de la independència, què passarà si ens quedem i què passarà si marxem des del punt de vista econòmic, el sentimental el considera una decisió personal de cadascú. Algunes idees que tracta són les següents:

  1. Les pensions amb un nou estat català estaran plenament assegurades pel fet que la taxa d’ocupació juvenil és més alta a Catalunya que a Espanya i els salaris són més elevats, mentre que si ens quedem a Espanya ens trobarem amb un Fons de Reserva de la Seguretat Social pràcticament buit.
  2. Les dades desmenteixen la frase “Vais contracorriente, la tendència en un mundo globalizado es a unirse”, ja que des de la 2ª guerra mundial una major obertura econòmica dels països ha anat acompanyada de la creació de nous estats de manera constant.
  3. Desmenteix el risc de boicot, per una banda els més perjudicats serien els qui el farien ja que haurien de comprar productes més cars en molts dels casos mentre que les empreses catalanes buscarien nous mercats (com ha passat amb el cava), i per altra banda en molts casos és inversemblant que es pogués arribar a produir ja que Catalunya exporta molts productes anomenats intermedis, que serveixen per produir béns finals, per exemple volants de cotxe o peces de maquinària.
  4. Europa. Se’ns vol fer por amb quedar-nos fora de la UE, però cal dir que allò que importa és el que té Suïssa: llibertat de moviment de mercaderies, de capitals i de persones, i això es garanteix amb la pertinença a altres organismes o tractats, com l’Espai Econòmic Europeu o Schengen. Malgrat tot, explica perquè les amenaces del govern espanyol de quedar fora de la UE no són creïbles:
  1. Perquè hi ha moltes multinacionals a Catalunya que no voldran trobar-se amb barreres aranzelàries o a la llibertat de moviments de mercaderies que pressionaran.
  2. Perquè els primers interessats que no hi hagi barreres seran els ciutadans i empreses del sud d’Espanya en poder circular lliurement cap a Europa.
  3. Perquè Espanya necessitarà que Catalunya assumeixi una part del deute que ha emès fins ara a nom del Reino de España. I en qualsevol dels supòsits (en proporció a les inversions de l’estat, del pes de població, del pib) amb la independència el deute assumit serà inferior al que estem assumint ara del 116% PIB català quedant-nos a Espanya.
  4. Perquè Espanya tindrà interès en conservar la reputació democràtica.

Xavier Sala-i-Martin acaba remarcant la idea que Catalunya serà un país normal, on hi ha encerts i errors com en tots els països, però que dependran de les nostres decisions preses a partir de la nostra visió i dels nostres interessos i de la voluntat dels catalans expressada a les urnes. Això sí, pel cap baix calcula que disposarem d’11.000 milions d’euros més al pressupost de la Generalitat (o més depenent dels supòsits comentats anteriorment d’assumpció del deute).